La màquina del temps
1. Fes un resum d'aquest text. Va sobre una dona què li encanten unes magdalenes i què li encantaría tornar el temps enrrere.
2. Què creus què vol dir amb el títol; La màquina del temps? Jo crec que vol dir què la dona volía tornar enrrere en el temps i d'aquí la màquina.
3. Què significa per a tu el pas del temps? Significa que el temps va passant i es va perdent.
4. Tema del text. Unes magdalenes i el temps.
La màquina del temps
Però de moment només sé empaitar el passat
Eva Armisén
La meva magdalena de Proust és també i ves per on una magdalena. De llimona amb llavors de rosella. Ara la trobo massa dolça, no sé si abans ho era menys o si se m'ha amargat el gust. Però la reconec i em reconeix. Ja era a la caixa, pagant els dos bagels de canyella i panses, quan m'ha saludat com a una vella amiga. Me l'estic menjant a mossegades petites a la Shakespeare & Co, des d'una taula rodona de les dels fons.
Una lemon poppy seed muffin i una llibreria de Nova York. Un què i un on que em remouen sencera i em transporten, alehop, un quart de segle enrere. Hauria de decidir què vull fer d'ara endavant amb la vida que em queda, però de moment només sé empaitar el passat. Només sé tornar a Manhattan, atipar-me de bagels, recórrer refugis de lletra impresa, passar pel piset del carrer Seixanta i fer durar fins al mai la nostra magdalena.
No se m'acut res millor per esquivar la mort que aquest intent desesperat d'inventar la màquina del temps cada tardor.
Eva Armisén
La meva magdalena de Proust és també i ves per on una magdalena. De llimona amb llavors de rosella. Ara la trobo massa dolça, no sé si abans ho era menys o si se m'ha amargat el gust. Però la reconec i em reconeix. Ja era a la caixa, pagant els dos bagels de canyella i panses, quan m'ha saludat com a una vella amiga. Me l'estic menjant a mossegades petites a la Shakespeare & Co, des d'una taula rodona de les dels fons.
Una lemon poppy seed muffin i una llibreria de Nova York. Un què i un on que em remouen sencera i em transporten, alehop, un quart de segle enrere. Hauria de decidir què vull fer d'ara endavant amb la vida que em queda, però de moment només sé empaitar el passat. Només sé tornar a Manhattan, atipar-me de bagels, recórrer refugis de lletra impresa, passar pel piset del carrer Seixanta i fer durar fins al mai la nostra magdalena.
No se m'acut res millor per esquivar la mort que aquest intent desesperat d'inventar la màquina del temps cada tardor.
Una lemon poppy seed muffin i una llibreria de Nova York. Un què i un on que em remouen sencera i em transporten, alehop, un quart de segle enrere. Hauria de decidir què vull fer d'ara endavant amb la vida que em queda, però de moment només sé empaitar el passat. Només sé tornar a Manhattan, atipar-me de bagels, recórrer refugis de lletra impresa, passar pel piset del carrer Seixanta i fer durar fins al mai la nostra magdalena.
No se m'acut res millor per esquivar la mort que aquest intent desesperat d'inventar la màquina del temps cada tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada