dimecres, 24 d’octubre del 2018

Cohesió

COHESIÓ: propietat que permet RELACIONAR els diferents elements, que el text estigui ben COHESIONAT, lligat... És a dir, procura que els elements que el formen (Paraules, oracions, paràgrafs...) es vagin encadenant de manera correcta. 
Per tant, la COHESIÓ relaciona les diferents parts de què està format el text, petites o grosses: paraules, sintagmes, oracions, paràgrafs...

MARQUES DE COHESIÓ: connexió, referència gramatical i lèxica i discurs reportat
1. CONNEXIÓ: relació entre unitats a través de connectors (elements que els uneixen)
  • COMPOSICIÓ ORACIONAL (dins la mateixa oració)
    • Unió entre sintagmes, paraules o clàusules. 
    • Coordinació o subordinació
    • CONNECTORS: conjuncions! (i, o, si no, sinó, que,perquè, però...)
  • CONNEXIÓ TEXTUAL (relació entre oracions i paràgrafs)
    • HI ha una pausa, una separació, visual. 
    • CONNECTORS? matisadors
      • d'addició: a més, d'una banda, per cert...
      • de disjunció: és a dir, per exemple, en resum...
      • de contrast: per contra, no obstant...
      • de conseqüència: per tant, en conclusió...
GRAELLA PÀGINA 64--- exercici oral 2 p.64
Exercici 1 i 3 (oral)


2.MECANISMES DE REFERÈNCIA:
[A (antecedent)]   B (marcant)
      <------------------- span="">
  • GRAMATICAL:
    • Amb pronoms, possessius, demostratius
    • Pot ser:
      • Amb elements que ja han sortit al text: 
        • ANÀFORA
          • Amb pronom personal o possessiu de 3a persona--->"En Toni va venir tard. ELL havia avisat na Maria. 
          • Amb pronom relatiu"El ca AMB EL QUAL anava era seu"
          • Amb pronom adverbial: "Véns al cine? A quina hora HI anau?"
        • EL·LIPSI: omissió. En Joan volia venir, però al final **** va quedar a casa.              (4 p.76)
      • Amb elements extralingüístics----> DIXI personal, espacial o temporal. (JA ESTUDIADA AL TEMA 1--- GRAELLA PÀGINA 66) 
      • ANÀFORA + DIXI: DIXI TEXTUAL
        • N'Aina li ha dit a na Marta que no podia venir i aquesta s'hi ha negat. 
5 p67 (repàs/ oral)
  • LÈXICA: els dos elements presents a l'oració---> relacions semàntiques (mirar quadre pàgina 67)
    • repetició: es repeteix la mateixa paraula amb el mateix sentit. 
    • reiteració: El mateix referent, però amb una paraula diferent (sinònims, hiperònims, hipònims, noms generals...)
      • Lleva la taula d'aquí! Estic farta de mobles vells!
    • associació: hi ha relació semàntica entre els dos elements, però no són la mateixa cosa. 
      • El pis era vell i no l'havien cuidat massa. La cuina... 
    •   ex. 5 p.76, 4p.77 (quadern)
oral---> 5p77


3. DISCURS REPORTAT:
  • directe---> reproducció exacta de les paraules que ha dit algú
    • Verb de dicció : "............................"
      • VERBS DE DICCIÓ: dir, demanar, contestar, explicar...
  • indirecte--->explicació de les paraules que ha dit algú
    • Verb de dicció + QUE + modificació temps verbal i díctics (personals, espacials i temporals)
PERE: Avui no vendré a classe. 

DIRECTE: En Pere ha dit: "Avui no vendré a classe"
INDIRECTE: En Pere ha dit que avui no vendrà a classe. 

ACTIVITAT (quadern)
Passa a discurs indirecte aquests textos en discurs directe: 

1. El jutge va demanar a l'acusat: "Això que diu és cert?"
El jutge li va demanar a l'acusat a veure si el què deia era cert.
2. El cambrer els va demanar: "Què us fa ganes per dinar?"
El cambrer els va demanar a veure què els feia ganes per dinar.


Passa a discurs directe aquests textos en discurs indirecte: 
3. El metge li va dir que no podia menjar sal. 
El metge li va dir: "No pots menjar sal"
4. La nina li va demanar a sa mare si podia anar a jugar. 
La nina li va demanar a sa mare: "Puc anar a jugar?"

Repàs

REPASSEM: 
  1. Quines són les 4 propietats del text? Cohesió, adequació, coherència i correcció.
  2. Quina propietat del text s'encarrega que el text sigui ADEQUAT (s'adapti) al CONTEXT? Adequació.
  3. En quina propietat del text és important adaptar el text a l'àmbit d'ús i al registre (més o menys formal)? Adequació.
  4. Què és la DIXI? Mecanisme de relació entre el text i el context.
  5. Quina propietat depèn de la tria del tema, la selecció de la informació i l'organització adequada? Coherència.

Adequació

ADEQUACIÓ:
  • factors
    • camp (general/ especialitzat)
    • mode (oral/escrit, preparat/no preparat),
    • to(formal/informal)
                                                --→ àmbit d'ús i registre

    • intenció comunicativa (tenor)
                  --->funcions del llenguatge i tipus de text

      • marques lingüístiques: 
        • DIXI 
        • (grau de formalitat del lèxic i grau de correcció)


        Què és la DIXI?

         És el mecanisme que permet fer presents els 

        elements del context (i interpretables pel context):

         qui? On? Quan?

        Emissor-receptor QUI?
        Espai ON?
        Temps QUAN?
        DIXI PERSONAL
        DIXI ESPACIAL
        DIXI TEMPORAL
        • Pronoms personals(jo/tu/vostè/nosaltres)
        • Terminacions verbals(Cant-a, cant-es, cant-am...)
        • Possessius (meu, teva...)
        (únicament de 1a i 2a persona)
        • Adverbis de lloc (aquí, allà...)
        • demostratius (aquest, aquella)
        • pronoms neutres (això, allò...)
        • Adverbis de temps (ara, després, avui...)
        • morfemes verbals de present, passat, futur (cant-aré, cant-àrem)


        *Mira de trobar les marques díctiques d'aquest text. 
        Marca-les de tres colors diferents segons siguin 
        marques de dixi personalespacial o temporal: 

        «Hola,
        t'escric aquesta nota per dir-te que la meva preferència per agafar les vacances és a l'agost perquè la meva dona també les té aquest mes. Pensa-t'ho i m'ho dius demà.»

        Les propietats textuals

        Les propietats textuals

        PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS D'EXPRESSIÓ ESCRITA ES VALOREN AQUESTS ASPECTES:

        • ADEQUACIÓ:
          • Registre adequat (grau de formalitat, tractament, context...)
          • El lèxic és ric i adequat al tema
          • Demostra un estil personal
          • El text té la llargada demanada o adequada.
          • El text conté els elements bàsics de la tipologia textual demanada
          • El text presenta les característiques bàsiques de la tipologia textual demanada.
        • COHERÈNCIA:
          • La informació es presenta de manera clara i entenedora.
          • La informació que aporta és concreta, rellevant i coherent
          • No hi falta ni hi sobra informació
          • Respecta l'ordre lògic (segons la tipologia textual demanada) i el text progressa de forma adequada
          • Totes les idees estan exposades de manera completa
          • No repeteix idees
        • COHESIÓ:
          • Fa un ús correcte dels connectors, especificadors i preposicions
          • Empra de manera correcta els signes de puntuació: majúscula inicial, punts finals, comes, punts, punts i comes, punts suspensius...
          • Fa un ús correcte dels paràgrafs
        • CORRECCIÓ
          • Usa un lèxic genuí (tenir que, algo, pues...) i precís
          • Aspectes ortogràfics correctes: vocalisme, consonantisme, accentuació i dièresi, apostrofació, contraccions, ús del guionet ...















        ADEQUACIÓ (tema1)

        • Definició: propietat que permet relacionar el text amb el context. Per això es tenen en compte els FACTORS i la INTENCIÓ:
        • FACTORS----→ són CAMP, MODE I TENOR o, dit de manera més senzilla, TEMA, CANAL I PREPARACIÓ I GRAU DE FORMALITAT  i conformen l'ÀMBIT D'ÚS i determinen el REGISTRE

          • CAMP (tema) pot ser general (quotidià, normal...) o especialitzat (d'un tema específic per exemple física quàntica)

          • MODE--→ canal (oral o escrit) i preparació (espontani o planificat)

          • TO-→ relació entre emissor i receptor → grau de formalitat (formal/ informal) 
                                                


          La combinació de tema, canal, preparació i grau de formalitat determina:

          • ÀMBIT D'ÚS: acadèmic, administratiu, periodístic, literari, publicitari, privat...

          • REGISTRE: culte, estàndard, col·loquial i vulgar 



            EXERCICIS ORALS: 4 i 10 p. 19




        • INTENCIÓ →o finalitat (TENOR) del text:--→ què es pretén amb el text?

          • S'emprarà una FUNCIÓ DEL LLENGUATGE:
            • referencial→ predomina el context-> intercanvi d'informació
            • expressiva→ predomina l'emissor→ expressió d'emocions (sobretot converses)
            • conativa/exhortativa→ es crida l'atenció al receptor→ ordres, suggeriments
            • fàtica→ intenta mantenir el canal→ es manté la conversa, el lligam
            • poètica→ es recrea en la forma d'expressar el missatge → finalitat estètica (literatura)
            • metalingüística→ usa el llenguatge per parlar del codi→ parla de la lengua mateixa (diccionaris, gramàtiques)

          • que determinarà quin TIPUS DE TEXT:
            • narratiu
            • descriptiu
            • argumentatiu
            • expositiu o explicatiu
            • instructiu
            • conversacional
            • predictiu
            • retòric


        REPÀS: ----->


        L'ADEQUACIÓ és la propietat en què es relaciona eltext amb el context
        El text serà adequat o no segons 
        el TEMA
        el CANAL
        el GRAU DE FORMALITAT 
        i la INTENCIÓ COMUNICATIVA. 
        Tots aquests factors determinaran 
        l'ÀMBIT D'ÚS
        el REGISTRE
        la FUNCIÓ DEL LLENGUATGE 
        i la TIPOLOGIA TEXTUAL. 




        Classifica:
        TEXT
        TIPOLOGIA TEXTUAL
        ÀMBIT D'ÚS
        REGISTRE EMPRAT
        poema
        Retòric
        literari
        culte
        Article d'opinió
        ARGUMENTATIU
        PERIODÍSTIC
        ESTÀNDARD
        novel·la
        NARRATIU
        LITERARI
        CULTE LITERARI
        diccionari
        EXPOSITIU
        ACADÈMIC
        ESTÀNDARD
        Predicció meteorològica
        PREDICTIU
        PERIODÍSTIC
        ESTÀNDARD
        Llibre de text
        EXPOSITIU
        ACADÈMIC
        ESTÀNDARD/CULTE
        Conversa telefònica
        CONVERSACIONAL
        PRIVAT
        COL·LOQUIAL O VULGAR
        recepta
        INSTRUCTIU
        PRIVAT
        ESTÀNDARD
        horòscops
        PREDICTIU
        PERIODÍSTIC
        ESTÀNDARD
        Eslògan publicitari
        RETÒRIC
        PUBLICITARI
        ESTÀNDARD
        notícia
        NARRATIU
        PERIODÍSTIC
        ESTÀNDARD
        conferència
        EXPOSITIU
        ACADÈMIC
        ESTÀNDARD
        Debat televisiu
        CONVERSACIONAL I ARGUMENTATIU
        PERIODÍSTIC
        ESTÀNDARD-COL·LOQUIAL-VULGAR (depèn)


        examen
        EXPOSITIU
        ACADÈMIC
        ESTÀNDARD

        Les propietats textuals

        Les propietats textuals, dossier

        El text següent conté 8 errades d'ortografia, 8 de morfosintaxi i 7 de lèxic. Subratlla-les i escriu-ne la forma correcta a la taula de més avall.

        El rastre de les bombolles

        La música baixaba a petits salts per les escales del carrer del Bisbe, lliscava pels graons de pedra, pulits de tan peus que els havien trepitjat a lo llarg dels anys, desprès s'aturava un moment per recomençar de nou, enfilant-se per als murs de la catedral, de la Casa de l'Ardiaca, de l'Arxiu Històric de la Ciutat, amunt cap al cel lluminós d'aquell estiu tot just estrenat; allà dalt esclatava de sobte, espantan els coloms i les gavines, per tornar-se de seguida un murmullo només. Després callava i deixava pas als aplausos del públic que havia aturat la passejada per escutxar els quatre músics instal·lats al carrer de Santa Llúcia, a la sembra dels vells edificis.

        Eren vora les set. Una brisa agradable s'havien endut les hores de calor i havia abocat la gent al carrer, omplint-lo d'una bullícia que ben segur duraria fins passat el punt de la mitjanit. Gelats de tots els gustos, granisats, horxates ... no hi havia pressa. A l'estiu el temps sem­bla que passi més poc a poc. Ells sabien que aquella era la millor hora per sortir a tocar. Ja feia un parell d'anys que havien pres per costum oferir els seus concerts a l'aire lliure en aquell racó de la ciutat vella. Després d'haver-ne probat uns quants era el que més lis agra­dava, i si plantaven cada tarda, amb les seves cadires plegables, els atríls i els barrets de palla. Allò dels barrets de palla havia estat ideia del Joan i sabia convertit en el seu signe distintiu. Amb el temps s'havien arribat a crear un públic fidel que els anava a escoltar sovint i Que ja èra com de la família. A aquest s'hi afegia gairebé sempre una bona colla d'oients que s'assentaven per terra a les escales que donava accés als edificis del voltant, o que romanien a peu dret una estona i després se n'anaven a acabar de donar el tomb.

        Mercè Canela, El rastre de les bombolles (fragment adaptat)






















        Correccions; 

        Ortogràfiques: baixava, espantant, murmulló, granissats, provat,atríls, era
        Morfosintàctiques: idea,
        Lèxiques: aplaudiments, escoltar, horxates, pulits

        dimarts, 23 d’octubre del 2018

        La màquina del temps

        La màquina del temps

        1. Fes un resum d'aquest text. Va sobre una dona què li encanten unes magdalenes i què li encantaría tornar el temps enrrere.






         2. Què creus què vol dir amb el títol; La màquina del temps? Jo crec que vol dir què la dona volía tornar enrrere en el temps i d'aquí la màquina.







        3. Què significa per a tu el pas del temps? Significa que el temps va passant i es va perdent.







        4. Tema del text. Unes magdalenes i el temps.






        La màquina del temps

         Però de moment només sé empaitar el passat


        Imatge il·lustrativa
        Eva Armisén
        La meva magdalena de Proust és també i ves per on una magdalena. De llimona amb llavors de rosella. Ara la trobo massa dolça, no sé si abans ho era menys o si se m'ha amargat el gust. Però la reconec i em reconeix. Ja era a la caixa, pagant els dos bagels de canyella i panses, quan m'ha saludat com a una vella amiga. Me l'estic menjant a mossegades petites a la Shakespeare & Co, des d'una taula rodona de les dels fons.

        Una lemon poppy seed muffin i una llibreria de Nova York. Un què i un on que em remouen sencera i em transporten, alehop, un quart de segle enrere. Hauria de decidir què vull fer d'ara endavant amb la vida que em queda, però de moment només sé empaitar el passat. Només sé tornar a Manhattan, atipar-me de bagels, recórrer refugis de lletra impresa, passar pel piset del carrer Seixanta i fer durar fins al mai la nostra magdalena.

        No se m'acut res millor per esquivar la mort que aquest intent desesperat d'inventar la màquina del temps cada tardor.